I tu què fas: Demanes o et queixes?

Demanar és una eina del llenguatge que ens facilita obtenir dels altres allò que necessitem. El que passa és que en lloc de demanar, de vegades, fem servir alternatives que no són vàlides, com la queixa o la telepatia ;-))

L’Eva està cansada de queixar-se als seus companys de pis i està començant a perdre els nervis. De tant en tant, quan està més enfadada del compte, es tanca a la seva habitació negant-se a compartir el sopar. Es perd amb això l’única estona que es troben plegats i que sempre ha estat un espai per a les rialles i la distensió. Va ser ella qui el va buscar i va posar al seu nom el contracte de lloguer. Això fa que se senti més responsable que els altres de tot el que afecta al manteniment i la gestió econòmica.

A aquesta responsabilitat se suma la seva pròpia manera de ser -detallista, acurada i estricta–, i no suporta que res estigui fora de lloc i molt menys la brutícia. La Maria i en Xavier ho veuen d’una altra manera. Per a ells l’important és tenir temps lliure per estudiar i passar-ho bé, i no els molesta si el pis està una mica regirat, es conformen amb fer neteja general de tant en tant i no entenen l’obsessió de l’Eva. A mi, des de fora, se m’acut que el més senzill seria que l’Eva demanés el que necessita, perquè està demostrat que la queixa és una clau que no obre gairebé cap porta, en tot cas, la del carrer.

Podem pensar que ja ho ha demanat i per això s’enfada, perquè no responen als seus “recordatoris”. Una d’aquestes formes de DEMANAR, segons el seu patró de conducta, és tancar-se en l’habitació i negar-se a compartir el sopar amb els amics. Segurament espera que algú truqui a la seva porta per preguntar que li passa i tenir ocasió de deixar anar tota la seva ira acumulada. Però això, probablement, no farà més que empitjorar les coses.

Com podria demanar d’una manera més eficient?. Una manera seria, demanar-los un moment per parlar i quan estiguin junts, dir alguna cosa així: Entenc que vosaltres ho veieu de manera diferent i potser jo no us he fet veure la importància que tenen per a mi l’ordre i la neteja, però veig que necessito que pactem alguns mínims perquè tots estiguem bé i puguem mantenir la bona relació que tenim. Si us sembla, us diré el que per a mi és molt important i vosaltres feu el mateix. Després veurem a quins acords podem arribar. Us sembla bé ?.

Sembla fàcil, oi?. El més curiós és comprovar quantes relacions es deterioren per no fer aquest senzill exercici. És clar que hi ha moltes raons ocultes que ens frenen: Pensar que la nostra forma de veure el món és la bona, esperar que els altres endevinin el que volem, no fer res per por al rebuig o deixar-nos portar per un orgull mal entès, entre altres raons.

Com a conclusió:

Seria bo tenir-ho present i acostumar-nos a DEMANAR, perquè la QUEIXA per ella mateixa ens tanca portes.